Definition
ἦθος, -εος (-ους), τό
[in LXX: Sir.20.26, 4Ma.1.29 4Mac.2.7 4Mac.2.21 4Mac.5.24 4Mac.13.27 * ;]
1 1, a haunt, abode.
2. = ἔθος, custom, manner: pl., 1 Corinthians 15:33.
Usage patterns
Occurrences
1 total
- 1 Corinthians 15:33ἤθη · characterDo not be deceived: “Bad company corrupts good character.”